El Marc ha fet fortuna en el sector de l'hosteleria. Va heredar un hotel i dos restaurants de son pare, mai ha treballat, ni tan sols ha sigut gestor, director ni empresari; només és propietari. Els seus treballadors l'odien i sovint, quan ve a fer-los una visita, acaben criticant-lo; sempre a les esquenes, clar. Saben que, tot i que no prengui decisions, no tolera que els directors els pugin els sous.
El Marc corre pel carrer, un vailet li ha robat la cartera; és el Pau, que té dotze anys i dorm al carrer. Va venir enganyat pel seu germà gran, que ara ja no sap ni on és. Li va prometre que si li pagava una mensualitat ell li aconseguiria un bon sou. Li va pagar, però encara no ha vist ni un tros de pa.
El Pau corre com una bala, està acostumat a fer-ho; però el Marc, que cada dia va al gimnàs, el segueix a bon ritme. Quan ja porten una bona estona en Roger queda en mig dels dos. Els mira, pensa que el Marc és un escanyapobres i que el Pau és un bon jan que roba per menjar. Li fa la traveta al Marc i continua caminant.
Al dia següent el Roger, que treballa al Forn i s'ha de llevar molt d'hora, camina pel carrer observant la tranquil·litat del moment, gairebé no hi ha ningú i la poca llum de la lluna es barreja amb els primers raigs solars. El Roger s'atura i observa un cartell que han penjat aquesta mateixa nit, un nou espectacle al teatre. Li agradaria anar-hi, però no guanya prou. Mentre el mira un noi li estira la bossa que duu penjada. En ella hi porta un paquet de tabac, les claus de casa, les del forn -ja que és el primer en arribar-hi-, la cartera i el mòbil. Surt darrera seu a la carrera, però el Roger no va cada dia al gimnàs, ni està acostumat a córrer. El noi se li escapa, es queda suat i sense cartera. No té bitllet per pagar l'autobús, no té mòbil per trucar a la mestressa del forn, no té diners per agafar un taxi. Torna cap a casa, amb el cap cot, trist; sap que ara li comencen els problemes... demanar excuses a la mestressa per la pèrdua de les claus, per arribar tard, per no avisar; haver de sol·licitar un dia de permís -que no cobrarà- per anar a renovar els documents, haver d'estalviar més, perquè els trenta euros que es va endur aquell noi ja no tornaran, com el sou d'avui, que ja no cobrarà.
4 comentaris:
M'ha agradat molt. Continuarà?
No, no continuarà. Cada dia, en principi, una història diferent. Està inacabada a propòsit. No es tracta de descobrir el final de les històries, sinó de descobrir què diuen.
Molt bona, Yves. La vida té diversos miralls deformadors, com un caleidoscopi. Res no és del tot cert, res no és del tot just, res no es pot preveure. La gamma de grisos pot esdevenir immensa.
En Roger és un personatge molt real. És una mica tot nosaltres.
Ell, conscienciat i defensor del vailet, l'endemà pateix la mateixa circumstància que en Marc, però amb molt diferents conseqüències.
D'acord, el lladre no és el mateix, però no importa. Al món hi ha molt de tot. Com hem d'actuar en realitat? Hem de defensar allò que pensem a desgrat del que ens passi o ens pugui passar?
En fi, la reflexió pot ser llarga.
Per cert, m'encanten els finals ambigus i/o oberts.
Gràcies, guapo.
jeje, gràcies Anna; tal com diu el subtítol del bloc:
La veritat no existeix, només la podem imaginar.
Publica un comentari a l'entrada