dimarts, 5 d’octubre del 2010

De blancs

Blanc com la neu. Neu bruta, neu mullada, neu que ni s'embruta ni es mulla, però que tot ho enllefisca. Amic i enemic, estimat i odiat. La falta de colors crea sentiments enemistats. La mancança de sorolls forma uns ens diferents als que eren els ens. Ens els imaginarem diferents, els ens. Ens els creurem d'una altra forma, però de color blanc. D'un blanc grisenc, amb la mirada mig perduda per la ceguesa habitual de qui no pot veure, però amb la visió ampliada de qui nota el calor humà a través del cor. Ens els imaginarem diferents, els ens. Ens els pensarem amb un altre posat, que res tindrà a veure amb el que era; sinó que, amb el pas del temps, adquirirà personalitat pròpia dins nostre, com uns ens diferents, estimant-nos i adorant-nos més enllà d'on siguin, però més a prop d'on són.

La percepció particular de les coses ens les fa veure i créixer paral·lelament al que eren els ens. Desapareixen i continuen una altra vida dins nostre, conservant algunes de les seves mancances, adquirint algunes de les seves virtuts. Però al cap i a la fi, ens els imaginarem diferents, els ens. Qui sap, potser ens els estimarem més o, tan de bo no passi, els oblidarem. Coses que passen a records, sempre i quan, mentre siguin coses, no siguin records. Els records es recorden mentre són ens en el nostre món intern; convertint-nos nosaltres mateixos en futurs ens, que algú altre recordarà, enduent-se els ens que portem a dins i seguint una cadena que, a cada pas que avança, més gran es fa i més oblida.

9 comentaris:

Anna Maria Villalonga ha dit...

Parles del meu estimadíssim Floquet? Si és així, perfecte. I, si no ho és, per a mi resulta vàlida la idea igualment.
"Qui sap, potser ens els estimarem més o, tan de bo no passi, els oblidarem" (per a mi, en Floquet).

Yves ha dit...

No és el floquet, però podria ser-ho, com molt bé dius. La vida, la mort, el record...

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sincerament, ja m'he imaginat que no ho és, però jo estic vivint un moment Floquet (ja t'explicaré) i no me n'he pogut estar. T'envio dos enllaços meus sobre dos relats, que s'han de llegir en l'ordre que te'ls envio. Espero que t'agradin. Ja tenen un temps, però responen a un fet real que no acabaràs de viure si no els llegeixes tots dos.
Allà va:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/132800

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/133280

Yves ha dit...

em diu: "No tens permisos per accedir a aquesta secció.
El bloc és privat o ha estat desactivat."

:-(

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ehhh? A veure, ha de ser una cosa passatgera. T'ho penjo al feis, a veure si des d'allà entres directament, sense haver de copiar l'adreça.

Coses de Llàbiro ha dit...

El Chiky?

Yves ha dit...

Pot ser el Chicky, sí. Però pot ser qualsevol ésser estimat. Els personatges només són el mitjà per (no) comprendre la vida, la mort i el record...

Judith ha dit...

per desgracia no es pot evitar la mort, però els nostres "Ens" estimats, sempre estaran amb nosaltres!!!! siguin peluts o no...

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ostres, el Chicky. Pobrissonet.
Valen tots tots dos clarament, Chicky i Floquet.
I no vull pensar més en això, que la meva Colette és molt jove.