D'homenatges

Vols venir a córrer amb mi? Ens ho passarem bé, anirem a saltar els murs dels rics, ens colarem a les seves piscines, ens banyarem despullats. Va, nena, vine amb mi i gaudeix de la poca llibertat que ens queda. Què pots esperar de la vida que tens? Tot el dia posant cargols a un seguit de cotxes que mai podràs tenir. Què pots esperar de la vida si a casa t'espera un home que et saluda amb un cop de puny? Anem a divertir-nos a la fira, jo t'invitaré, podrem pujar a la nòria, t'agafaré de la mà quan estiguem baixant pel tren veloç de les muntanyes, t'abraçaré quan tinguis por al passatge del terror... No t'ho pensis més, mira què tens. Res. No ets ningú. Ara tens una oportunitat davant teu; sí, potser no és la millor que podries tenir a la vida, però és l'única que et permet ballar lliurement! Puja al cotxe, anem a l'escullera a tirar pedres, de camí et posaré la música a tot drap i deixaré que et pugis al respatller per fer ballar la faldilla; el descapotable que porto no és gran cosa, ho sé, és vell i brut; però ens permetrà ser lliures si marxem d'una vegada. No t'ho pensis més, els teus pares ja t'ho van advertir quan se'ls van endur els mossos; la vida que t'espera no és digna de cap ésser humà; així que, nena, deixa aquestes coses formals pels qui ni beuen ni llegeixen; escapa't del futur que et té presa i oblida les llargues hores de camí cap a la feina; passarem aquest temps anant a la muntanya, abraçant-nos i fent l'amor a la platja; no et preocupis pel menjar, tinc un amic que porta un bar al passeig marítim, ell ens servirà les copes i podrem dormir al ras. Atrevir-se és viure, resignar-se és morir. Prova de fer el salt, intenta-ho, per molt que miris enrere i et compadeixis, per molt que busquis excuses, sempre restaràs al mateix lloc si no camines. Puges?

Em va dir mentre es lligava una goma al braç...