dilluns, 31 de gener del 2011

De dalt

El sol em crema tant que haig de tancar els ulls. Amb prou feines aconsegueixo obrir-los un xic i veure les ombres que circulen per sota. La brisa matinal em salva de la calor que hauria passat en un dia sense vent. Però el dolor de les mans i dels peus no me'l treu ningú. Encara recordo les paraules del savi, que em deia que el dolor és psicològic. Sí, encara ho recordo maleint-lo. Les gotes de sang que broten de mi no són fruit de la Psique, ni tampoc els crits que provoquen els nervis trencats. 
I mentrestant, la vida segueix igual; la gent passejant, amb bosses, amb la família, o sols, què més dóna. Tan de bo s'aturessin, deixessin de ser feliços i, per què no dir-ho, tan de bo em canviés amb ells el meu dolor. Sé que no ho hauria de dir, però és així. Jo també sóc egoista i no vull rebre sempre més que els altres. Per què jo? Per què ells no s'aturen i em miren? Per què ells m'ignoren? A cas el meu cor no és com el d'ells? A cas la meva vida no ha de ser conduïda per Déu com la d'ells?
Millor tornar a tancar els ulls. Millor oblidar la lluita i l'esperança. Ja no em queda fe. Aquí, sol, abandonat i sense ni tan sols la misericòrdia de ma mare. De què serveix la família si el pare, que t'ha de protegir de tot, que t'ha de cuidar i donar resposta als teus crits d'auxili, no fa res més que contemplar-me i vanagloriar-se d'haver-me deixat aquí dalt?
Quan la tristor s'apoderi de mi en faran una obra, em faran màrtir; però més enllà de tanta lletra, tan sols voldria baixar d'aquí dalt.

5 comentaris:

Anna Maria Villalonga ha dit...

Et felicito per aquesta aproximació 100% humana a la figura de Crist. Per a mi, Crist és un personatge històric fascinant. Ho ha estat sempre, al marge de totes les implicacions supersticioses disfressades de veritable religió que li han afegit.
Gràcies, Yves, per aquest text tan delicat.

Gemma ha dit...

Et felicito. Segur que aquell home que anomenem Crist, en l'últim moment, va tenir uns pensaments similars. Mai ho había vist així, gràcies.

Judith ha dit...

Per un moment m'he confós de personatge! aiaiaiaia. Un relat fantàstic, com cada dia!

Yves ha dit...

Anna: Veig que, en aquest tema, pensem igual... Gràcies a tu!

@Gemma: Gràcies!!!!!!!!! Si mai va existir, poc s'esperava que li donessin un context tan poc humà...

@Judith:Gràcies! ;-)

Coses de Llàbiro ha dit...

Aquesta vegada he vist clar de qui parlaves.