dijous, 10 de febrer del 2011

De manies

En Marc té una preocupació: el color blanc. La seva obsessió el martiritza nit i dia; si bé ell no sap mai quan és de dia ni quan és de nit. Total, el sol irradia amb la mateixa força les 24 hores, sempre amb un blanc lluminós i extraordinari, que a vegades el fa estrènyer les parpelles i arrugar el front.
Es veu que està angoixat quan té la ment en blanc, un fet que li ocorre no massa sovint; però que sí esdevé els dies de màxima tensió, quan les agulles són afilades i punyents. Si ha d'omplir un full en blanc els nervis li fan caure el cabell, la suor s'apodera d'ell, corre d'un costat a l'altre, es tira al terra i torna a aixecar-se. Quan algú li comenta les dissimilituds amb son germà només espera que no li diguin que no s'assembla en res; sap que, tot just després, la gent sol comentar-li que només són iguals en el blanc dels seus ulls; i això el fa enrabiar, i molt! És aleshores quan li agradaria disparar, agafar un arma, encertar al bell mig del seu cap... Tirar al blanc! Però ho pensa i de cop i volta deixa un espai en blanc, una reflexió. Els seus pensaments són impurs, poc nets. Es calma i es relaxa, pensant en la seva condició d'home civilitzat, tot i que de ben cert renega dels seus orígens caucàsics; no per racisme, simplement per mania. I ho intenta expressar com pot, sense boli -no el podria agafar- i sense rima, tot creant un vers en blanc.
A l'hora de dinar l'ajuden, s'ho menja tot menys el menjar blanc i el pa blanc; només engolir-ho les arcades apareixen cridant als vòmits. I es fa vell, un dia rere l'altre, pintant la seva vida amb els mateixos colors. I espera no envellir, per no veure's amb els cabells blancs. I medita sobre el dia en el que va entrar; aquell dia li van donar carta blanca, va signar en blanc, i es va alegrar; però ara... ara es passa les nits en blanc, mirant les blanques parets que l'envolten, somniant en trobar la sortida!

4 comentaris:

Gemma ha dit...

He estat esperant comentaris per comprovar que no erro el sentit de l'escrit d'avui. Veig que, o és dificil o no han visitat avui la teva pàgina, així doncs "avanti" !!
Parles de les pàgines en blanc que són el mal son de tot escriptor o tot pintor, per dirne sols alguns, sobretot en moments de falta de inspiració. Però aquest full en blanc també es pot transportar a la vida diaria de tots nosaltres. Aquests moments que no sabem que fer, que hem de triar , que hem de començar, que hem de tirar endevant si o si, ja que la vida estira i no perdona. Aquest vida amb la que sembla que un día, vam firmar un full en blanc . ( espero que hi diguis alguna cosa)

Judith ha dit...

Avui has aconseguit posar-me nerviosa! Sempre m'agrada llegir i que el text em faci sentir alguna cosa. Molts cops he pensat que com pot ser que algú estigui reclós en una habitació blanca i no acabi pitjor de quan va entrar. Felicitats pel text!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Jo crec que, precisament l'ús del blanc implica tot el que diu la Gemma i molt més. M'imagino el protagonista tancat en un manicomi, en una habitació blanca, amb infermeres de bata blanca i metges i tot plegat.
Però aquest blanc, que pot ser el símbol de la seva bogeria, és també a tot arreu. En tot allò que està per fer i no s'atreveix o no pot tirar endavant.
En fi. Angoixa.

Yves ha dit...

@Gemma: I tant que dic alguna cosa, a les fans incondicionals no els fallo mai! A veure, primer de tot, recordeu que és un bloc on intento que els textos quedin obert a la interpretació del lector. Igualment, tenen una base en la que m'inspiro i recreo una escena, però ho faig de forma vague pqè pugui ser vista de formes diferents. En aquest cas, es tracte d'algú tancat en un manicomi, i les sensacions que percep són les que has captat; la dificultat envers tot el que està per començar (ell no pot començar res!).

@Judith:Oe! Objectiu acomplert! A la pel·li Alguien voló sobre el nido del cuco diuen exactament el que dius; a part de posar en dubte qui està més boig, si els de fora o els de dins...

@Anna: I tant! angoixa total! El Blanc el rodeja!

Gràciesssssssss