divendres, 18 de febrer del 2011

D'or

Sempre donant voltes sense moure's; ell lluita per sortir d'on està enclavat; però un petit turó en priva l'exili. No és que no estigui a gust on jau, dia i nit; al contrari, sap bé quina és la seva funció. 
Però el seu treball, tan dur i circular, és tan trist, tan llunyà de l'aspiració que va tenir el dia en què es va crear, que intenta lliscar com pot, fins arribar al límit. 
Companys de viatge vénen i marxen, però ell sempre rau ancorat, en no més d'un centímetre de trajectòria. Qui pogués sortir d'aquell atzucac, qui pogués eixir amb naturalitat, qui pogués estar avui i no demà; es pregunta ell mentre gira circularment gràcies al control digital.
Sense ser un gran orador, cada minut recorda la mateixa data, un dia assenyalat que no vol perdre de vista, i per molt que ara el seu cap estigui ocupat amb històries de llibertat i amors lliures i furtius, aquelles quatre xifres segueixen gravades al seu cos amb una tipografia del tot escaient.
Com un escut defensa el guerrer en plena batalla, com un para-xocs ajuda al cotxe a no fer-se mal, com una màscara protegeix al metge que està en contacte amb malalts vírics... així se sent ell, útil i brut. Incapaç de romandre en el sí de la romàntica escena espiritual en el que el van concebre.
Tal vegada avui ha aconseguit el seu objectiu i se sent lliure, dormint a la butxaca de la jaqueta. Nota que està sol, lliure, però troba que quan torni al seu llit la pell estarà freda.

6 comentaris:

Anna Maria Villalonga ha dit...

Parlem d'un rellotge?

Gemma ha dit...

Parlem del temps? Es va crear, el temps és or....

Judith ha dit...

m'encanta la importància que li dones a un objecte quotidià i que molts de nosaltres portem, però no diré res més que després diuen que sóc una privilegiada! jijijiji. Ja estic desitjant llegir el de dilluns!

Francesc ha dit...

Ets un crack Yves, ara, reconec que moltes vegades miro els comentaris per saber de què parles, sóc de ciències jo, :-)

Yves ha dit...

@Anna i Gemma: Podria ser, recordeu que els textos són vagues a propòsit! :-) En tot cas...

"Incapaç de romandre en el sí de la romàntica escena espiritual en el que el van concebre".

@Judith: privilegiada no sé, però que parteixes amb avantatge, segur! hahah

@Francesc: ciències o lletres, és igual, només cal imaginació!

Gràcies!!!!

Coses de Llàbiro ha dit...

Doncs jo com el Francesc. Moltes vegades he de mirar els comentaris per trobar pistes!