dijous, 17 de març del 2011

De barreres

Senyor, no tinc intenció de declarar-me innocent. Seria un crit a la falsedat fer-ho. Ho sé. En sóc conscient. Per això, amb l'honor que m'atorgarà el públic, em declaro culpable. I no ho faig com qui afirma un fet quotidià, sense donar-li ni importància ni valor. Jo em reafirmo, dins del meu pensament, i expresso, amb total llibertat, que sóc culpable. I de qui és la culpa de què jo ho sigui ja és un altre afer; un assumpte que, suposo, algú ja investigarà i, si cal, vostè jutjarà.
Amb la seva parsimònia i actuació característica, ens deixarà una frase de regal. Amb ella jo dormiré avui reclòs en un món tancat, sense ni sortides ni finestres per on no entri ni la llum. Però els seus invents no seran prou forts, quatre parets no són res comparat amb l'univers majestuós que ara regna en el meu cor. L'infinit és el límit per on camino cada instant. Les meves llàgrimes dibuixen un mar ple d'aventures que mai podran combatre les dificultats construïdes per l'home.
En la llibertat neix la grandesa de qui no percep les fronteres. Per molt que ho intentin no em posaran barreres que em privin de veure-hi clar. Ara, els meus ulls han canviat, no necessito ni obrir les parpelles per acostar-me on em plagui. Sóc lliure. Sóc ocell. Sóc molt més que un home, perquè ni tinc barreres ni me les poden posar.

5 comentaris:

Gemma ha dit...

El lluire pensament.

Judith ha dit...

ostres! però vols dir que algú que sigui inocent es declara culpable? o és una manera de girar la truita? o potser es que, com diu ell, no necessita estar en "llibertat" per sentir-se "llire"? quantes coses avui!

Anna Maria Villalonga ha dit...

o és que tots som alhora culpables i innocents... i sempre la culpabilitat tè una gènesi de la qual el culpable no és culpable?
O és que tal vegada no procedeix parlar de culpabilitats, sinó, en tot cas, de responsabiitats?
Amb tot, la vida interior i el pensament, allò que som capaços de crear dins nostre (una metàfora de l'art, potser també?) ens mantindrà sempre lliures (si ho volem i ho tenim clar, però).
Ningú no podrà fiscalitzar el pensament, la imaginació i els somnis.

Yves ha dit...

@Gemma: si realment existeix, clar...

@Jud: qui ha dit que sigui innocent? Ell no ho diu... I si... no sempre es necessita estar en "llibertat" per sentir-se "lliure, no?

@Anna:"sempre la culpabilitat tè una gènesi de la qual el culpable no és culpable"->Això bé ho diuen els catòlics, no? "allò que som capaços de crear dins nostre (una metàfora de l'art, potser també?) ens mantindrà sempre lliures": ole!

Coses de Llàbiro ha dit...

Com signa moltes vegades la Sole: la libertad es un estado de la mente.