dilluns, 28 de març del 2011

De germans

En Josep camina per la vorera. Xuta una llauna i mira el túnel pel que en breu passarà. Plou i està tot xop. Camina sense ganes. A voltes mira enrere, vigila no vingui ningú. La nit ha sigut dura i les conseqüències poden ser dramàtiques. Si és possible tenir un drama més gros del que ha viscut ja.
Arriba sota cobert, busca el seu racó i col·loca uns cartrons per poder seure amb comoditat. Aviat arriben en Pere i l'Oliver. També seuen amb ell. Xerren del que han passat. En Pere està cansat, però fa broma, riu mentre fuma, estossega. En Josep li pica a l'esquena i li comenta la jugada.
-Quina nit -deixa anar l'Oliver-. Pensava que no ens en sortiríem! Recordeu la cara del més alt? Pensava que podria amb nosaltres, però quan estava estès a terra... Som un gran equip!
No paren de fumar mentre xerren. Els cotxes passen pel túnel i esquitxen aigua. L'Oliver es posa la mà a la butxaca i treu un paquet. 
-Aquí ho teniu, germans; per fi ho tenim, ens ha costat, però ja ho tenim- Comenta mentre el dóna als seus companys. -Sobretot, no deixeu que us el tornin a prendre, per res.
I l'Oliver cau enrere, donant-se un cop al cap. Un cop inútil, perquè no serveix per matar-lo, ja que en caure ja està mort.

5 comentaris:

Coses de Llàbiro ha dit...

Ui, ui, ui. El túnel és el pas a la mort?

Gemma ha dit...

Ui, m'estic arrobellant. No acabo de veure el qué. Crec que són uns rodamons, però no entenc la mort de l'Oliver.

Anna Maria Villalonga ha dit...

El paradigma de la mala sort?

Yves ha dit...

@Pot ser-ho, clar! Si tu ho veus així...

@Gemma: doncs la mort de les persones és el més fàcil d'entendre, no? Al cap i a la fi, ningú se'n salva! :-)

@Anna: Podria ser, també, clar!

Judith ha dit...

ostres! aquest text poden ser moltes coses... primer he pensat comla Moni, en el túnel de la mort, després en la mala sort, o simplement en una traició per part dels seus companys...