dijous, 24 de març del 2011

De mullat

Un oasi de pau enmig del caos. Unes dones juguen a cartes. Algú les va deixar allà ara farà un parell de dies. Just el jorn que elles van arribar. Ara respiren amb calma, tenen on menjar i on dormir. Per la nit recorden les seves no-cases, pensen en els seus estimats no-vius i rememoren moments de les seves vides que ja són no-futur.
Les tres dones que protagonitzen aquesta història no eren amigues. És més, ni es parlaven; tot i que es coneixien. Ara, després del no-mar, la terra els ha unit. Veuen absurd tot el que pensaven abans. Un bosc de destrucció els rodeja. Fustes i pedres unides per demostrar la força d'un trist moment que les ha conmocionat.
Les famílies ja no existeixen, l'apocalipsi ha trencat uns lligams -naturals- per crear-ne d'altres de nous -necessaris-.
Es reparteixen, altra vegada, les cartes, una d'elles guanya, però les tres riuen. Totes tres han guanyat, i ho saben.
Els veïns vaguen com fantasmes. Fantasmes més vius que morts. Cerquen records que no són res. I el res i la cosa s'ajunten contra les muntanyes, formant un llac de destrucció, que crea un nou moment, un instant que res a veure té amb els seus antecedents.
Poca vida queda fora del recinte, només una flaire humida i pudent. Algú sortirà guanyant d'aquesta desgràcia, algú en traurà partit. Però mentrestant, les dones juguen a cartes evadint el present.

5 comentaris:

Judith ha dit...

sembla mentida com una catàstrofe, natural o no, pot obrir els ulls a molta gent que abans -com les protagonistes- ni es parlaven. Com diu el refrany "de lo malo saca lo bueno"...

Gemma ha dit...

Colpidor,tan tristament real. El no res desprès del tot. La solitud i la companyia, el tornar a começar amb uns altres ulls, una altre visió de les coses. Un alre futur, tan incert....

Coses de Llàbiro ha dit...

I també és molt trist com hi ha gent que se n'aprofita de la gent desvalguda que ho ha perdut tot, bé, tot menys la vida.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Que apocalíptic, realment. És molt suggeridor. El text està molt ben escrit. Una imatge ben plàstica.
I real, és clar. Hi ha molts llocs a la Terra ara mateix on dones que no es coneixien juguen a cartes i sangoneres àvides de guanys rumien maneres de treure'n profit.
Gràcies.

Yves ha dit...

@Judith:la vida es reinventa constantment...

@Gemma: cada instant ens presenta l'oportunitat de tornar a crear... amb altres lligams, altres camins...

@Llàbiro: De carronyers n'hi ha per tot arreu, està clar.

@Anna: Totalment apocalíptic... aquest cop sí...

Gràcies!!!!!!