dimarts, 10 de maig del 2011

De caps

En Mirfe és un empresari del sector del tèxtil. Porta vint anys aixecant una empresa que, avui en dia, està totalment consolidada. Al seu càrrec té tres administratius a l'oficina i 10 treballadors més al magatzem. 
Com cada tarda, abans de marxar del despatx, crida a dos dels seus empleats, en Ric i la Galo. Es tanquen tots tres en una habitació del despatx, deixant la Camon -la tercera empleada- treballant al seu lloc. Cada dia passa el mateix i ella ja en porta uns quants espiant què fan a través d'una escletxa de la paret. 
En Mirfe s'asseu a la seva butaca i fa despullar en Ric i la Galo; quan estan nus els posa roba de cuir i fa que s'esbatussin l'un a l'altre, usant un fuet que els deixa. En Mirfe s'excita veient com s'escalden. Després els obliga a despullar-se altre cop i els recorda que han de copular davant seu, sense cridar perquè la Camon no se n'adoni. La Galo ja ni plora, es deixa fer, però en Ric protesta, cada tarda protesta. I sempre obté la mateixa resposta, si ho expliquen a algú, es quedaran sense feina i, a més, ell difondrà els vídeos que ha fet mentre ells dos es fuetegen. 
La Camon plora, odia fervorosament en Mirfe, des de que ho va descobrir que no pot aguantar ni dos segons al seu costat; ja no li mira a la cara i, si ell la toca, ella s'aparta. Però tot i aquest sentiment de rebuig i rebel·lió, té por. No gosa dir res a ningú, ni al seu marit ni a la policia.
Avui, però, ella no pot més, espera que acabin amb els seus actes i, quan els seus companys marxen cap a casa, ella entra al despatx d'en Mirfe. 
Arriba el matí següent i els dos empleats no troben a faltar la Camon, perquè és el seu dia festiu. Treballen dur fins que arriba la tarda i, com és costum, van al despatx del cap. Allà es despullen i es preparen per fuetejar-se, però en Mirfe no els dóna un fuet com sempre, sinó dues mans humanes, blanques; amb la sang seca per on haurien d'enganxar-se al braç.

8 comentaris:

Xavier ha dit...

Redéu !!!

bet ha dit...

Buf...!!!! he estat contenint la respiració gairebé des del principi, alguna cosa del relat m'ho deia... déu ni dó, sort que és imaginari eh!

Coses de Llàbiro ha dit...

Aquest Mirfé que es creu amb dret a tot!

Anna Maria Villalonga ha dit...

ostres, tu. Aquest és digne d'"A l'ombra del crim".
Tio, però que vas sopar ahir a la nit?

Anna Maria Villalonga ha dit...

Per cert, el crescendo és perfecte i el desenvolupament narratiu també. Aguanta la intriga d'una manera brutal.
Els noms tenen algun significat simbòlic i/o ocult?

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Bufa! El mateix que t’ha preguntat l’Anna Maria: què vas sopar ahir a la nit?
És un bon relat, però trobo que fa angúnia.

Yves ha dit...

@Xavier: Cosa divina? hehehe

@Bet: o no... vés a saber...

@Llàbiro: Pobreta Camon... no?

@Anna: Sempre sopo coses bones! ;-) M'encanten els relats de por, si no fos per la por que tinc a tot, en faria molts més... Gràcies per les adulacions!

@Shaudin: Bé, alguns relats han de fer angúnia, no? Tot depèn de la realitat que vegi cada un dels lectors i cada un dels personatges...

Judith ha dit...

ostres! quin relat més cruel. Ja era trista e per sí aquesta história com per tenir un final tan cruel...