Cada vint segons, amb una puntualitat britànica extraordinària, un soroll fort i sec colpeja les parets del pis de la Sònia i el Sergi. Ells, però, no senten res. Estan completament aïllats d'aquells espetecs sonors. Apartats de la vida ciutadana, de la festivitat de l'equinocci, de la xerinola urbanita i... lluny de la taula on han començat la nit. Allà encara romanen les restes del gran festí... una ampolla buida de vi, una de cava sense gens ni mica de cava, quatre plats bruts... Tot escampat sobre unes estovalles que encara estan esteses sota una espelma solitària -la flama de la qual va d'un costat a un altre, gràcies a l'airet que entra per la finestra del menjador-.
A l'habitació: ells dos cridant, gemegant sense pudor. Suant com dos animals ebris. Sobretot ell, que no para de moure's amunt i avall. En canvi, ella es deixa fer. Tanca els ulls per concentrar-se amb l'amor carnal que el seu amant li entrega. Li acaricia els cabells. Contrau els músculs. Els genolls... frec a frec. S'adorm. Però ell segueix amb el seu amor. Segueix besant-li l'entrecuix sense adonar-se de l'estadi inconscient d'ella, fins que aixeca el cap i la veu dormint.
En un primer instant s'enfada, però després es gira i resta mirant el sostre. Cansat. Insatisfet. Agafa un cigarret i l'encén. Deixa la ment en blanc i fuma mentre escolta els petards estivals.
3 comentaris:
Ui, primer m'he animat, en recordaba del meu St. Joan d'aquest any(31 que fa que ens vam coneixa) però el final ha estat decebedor. Res a veura. Malgrat tot l'he trobat encertat, sobretot per les espectatibes defraudades.
Ostres, quin fi de festa més trsit, no? encara que amb tant d'alcohol no m'estranya! ;P
Tanta concentració!
Com la Judith penso que pot ser l'alcohol.
Publica un comentari a l'entrada