dilluns, 17 d’octubre del 2011

D'altaveus


En Francesc va arribar a la ciutat després de caminar durant tot el dia. Havia sortit de casa seva a les set del matí, havia parat a esmorzar a un bar de carretera, però per dinar no s'havia aturat. Així, cap al vespre, en arribar a la capital, estava molt afamat. Venia amb la idea de menjar alguna cosa en travessar les portes que donen la benvinguda als provincians; però va canviar d'idea i va dirigir-se a un local d'electrònica. Necessitava un altaveu. I el va comprar. No era bonic, ni luxós, ni tenia res que no el fes especial. Simplement era un altaveu, parlaves per un costat i la veu sortia per l'altre, però amplificada.
Després de pagar-lo amb la meitat dels seus estalvis, va sortir de la botiga i va entrar a un bar-restaurant, just el que tenia més a prop. En entrar va saludar a tothom amb un calorós "bona nit" ; però ningú li va respondre. Va tornar a provar-ho, alçant un xic la veu, però tan sols va aconseguir que un dels homes allí presents, un vell que estava posant diners a una màquina d'atzar, es girés, el mirés durant tres segons i, finalment, tornés a desviar la mirada cap a la màquina. 
Ell volia sopar, ho tenia clar, però abans va posar-se dret damunt d'un dels tamborets que hi havia a la barra de bar i va cridar a través de l'altaveu: "Bona nit!".
Ningú el va sentir. L'altaveu no amplificava la veu; sinó que se la menjava.

3 comentaris:

Judith ha dit...

A vegades penso que els humans estem perdent una de les nostres qualitats: l'educació. Quants cops esperem un gràcies? o deizar que al metro ocupi el seient una persona que ho necessita? o simplement entrar a un lloc i dir bon dia???? doncs sí, sembla que hi hagi altaveus que es mengen les nostres paraules...

Gemma ha dit...

Però no sols els altaveus es mengen les paraules, també les parets, l'aire no les trans porta...És un greu problema que te la nostra societat actual.

Yves ha dit...

@Jud: I paraules sense altaveus...

@Gemma: les parets! I tant! quantes parets q no es veuen, eh!