dimecres, 26 d’octubre del 2011

De fils


Una mentidera que diu mentides, diu la veritat quan menteix? O diu mentides quan diu la veritat? Tot dependrà del que sigui veritat i del que sigui mentida, no?
La Clàudia viu penjada d'un fil. Un fil que travessa el carrer principal de la ciutat. A través d'ell circula la veu telefònica de tots els habitants. Però a ella no li importa res del que passa dins del fil, ell només està pendent de no caure. Ja fa anys que va sortir de casa seva per la finestra. Va caminar amb molt de compte per l'estret fil fins a la meitat del camí. Un cop allà es va aturar i es va preguntar per què ho feia. Com tota la seva vida era una mentida, cap de les preguntes que es feia trobaven una resposta certa. I aleshores va ser quan va decidir quedar-se allà fins saber qui era, què feia allà, per què hi havia arribat i, sobretot, on anava.
Al poc temps d'instal·lar-se al mig del fil, un grup de curiosos va col·locar-se just a sota. Després aparegué la premsa i més tard, la policia. Davant la negativa de la Clàudia a baixar d'allà on era, l'ajuntament va construir una xarxa a sota d'on ella feia la seva vida. Anys més tard, quan ja no hi havia curiosos ni interessats donant voltes pel seu voltant, va decidir seguir el fil endavant. Va entrar per la finestra de la casa d'en Damià i, quan aquest li va preguntar què feia allà, ella va dir que havia vingut a trobar respostes, no pas preguntes. Així que, afligida, va tornar a sortir per la finestra i es quedà al mig del fil fins que va morir, quan tingué cinquanta anys.

4 comentaris:

Judith ha dit...

ostres, quin avida més trista, no??? hi ha molta gent que es crea una vida plena de mentides per no afrontar la realitat.

Núria Planas Torrella ha dit...

La Clàudia busca respostes. Les respostes, a la vida, les hem de buscar en els altres o en nosaltres mateixos?

Gemma ha dit...

Crec que la Claudia té masses preguntes que no troben resposta i ella no sap on buscar-les. Té la mala sort que per fi, quan es decideix, no és el lloc adequat on preguntar.

Yves ha dit...

@Judith:Quina realitat? recorda que a aquest bloc es planteja l'opció de què no existeixi la realitat...

@Blocaire: Som nosaltres part dels altres? Els altres formen part de nosaltres? Si la resposta a ambdues preguntes és sí... tornaries a fer la pregunta?

@Gemma: Penjar-se d'un fil és buscar respostes, o no?