dijous, 6 d’octubre del 2011

De vestir


La Maria somnia amb poder esperar el Manel escoltant música pop i preparant un sopar romàntic. Li encantaria posar un parell d'espelmes sobre unes estovalles negres. No li caldria parar la taula.  Tan sols es dutxaria i obriria el seu calaix de roba interior. Observaria què posar-se i, després de molt pensar, triaria un conjunt blau, de calces altes i sostenidors pujats. Deixaria la porta oberta i s'estiraria sobre el llit, tota nua. El conjunt l'hauria deixat pel terra del passadís, al costat d'una nota que posaria: "Si m'atrapes, deixo que me'l posis". Més endavant. Al costat de la cuina, una altra nota -al costat d'unes faldilles negres i una brusa blanca, explicaria: "Si ets capaç de posar-me el conjunt et deixaré vestir-me". I ja a peu d'habitació, en una darrera nota, entre unes sabates i una bossa de mà, s'hi podria llegir. "És cosa teva acabar-me de vestir per complet".
Però el Manel arriba i se la troba vestida, mentre fa el sopar, apaga el fogons i sopen usant la vaixella més selecta. Després la comença a desvestir, es fiquen al llit i fan l'amor. Ell queda cansat i s'adorm. Ella no dorm, però resta estirada al llit, nua, amb la roba tirada pel passadís, des de la porta de l'habitació a la porta de casa.

2 comentaris:

Coses de Llàbiro ha dit...

S'ha quedat en intenció.

Judith ha dit...

i perquè en comptes de somiar-ho no ho posa a la pràctica????