dimecres, 16 de novembre del 2011

De cubilets


Dijous tarda, fa fred i el Víctor i el Pau estan a casa asseguts al sofà de pell.  Estan completament avorrits, ja s'han explicat tot el que havien fet durant el dia. Com no saben què fer, un dels dos treu un cubilet i proposa jugar a daus; però només en tenen un; així que opten per jugar a endevinar el número que sortirà.
Sacsegen el cubilet i el tomben. El Víctor li pregunta el Pau què hi ha dins. I ell li contesta que fins que no l'aixequi no ho podrà saber. Però el Víctor insisteix i li fa dir un número. El Pau diu el 4. Aixequen el cubilet i a dins hi ha el dau, amb la cara superior amb el número 2.
Has fallat, diu el Víctor. 
El Pau li contesta que no, que no ha fallat. Simplement, diu, era impossible saber quin número era. Només podia optar a una probabilitat, és un joc, res més.
El Víctor li dóna el cubilet i li diu que li faci el joc a ell. Així ho fan. I quan el cubilet està tombat, el Pau li pregunta quin número hi ha dins. El Víctor l li contesta que tots, des de l'u al sis. 
En sentir-ho, el seu amic, que és molt astut, li diu que sí, que tots estan a dins, però que ell vol saber quin és el número que està cara amunt.
El Víctor li contesta que totes les cares estan cara amunt, de l'u al sis. I que, simplement, totes les sis opcions es reduiran a una de sola quan aixequin el cubilet, però mentrestant, totes estan cara amunt. Com a mínim, a la seva ment.

6 comentaris:

Coses de Llàbiro ha dit...

El Victor i el Pau poden jugar a endevinar els seguidors que tindràs!;)

Gemma ha dit...

Tohom te la seva part de raó. quina és la bona??

Judith ha dit...

El raonament és bo, però improvable, a un dau només hi ha una cara a munt!!!! ;P

Yves ha dit...

@Llàbiro: Han crescut ràpidament... ole!

@Gemma: Tu quina vols q sigui? Total, nosaltres decidim sempre... dins la ment, clar.

@Judith: La mecànica quàntica NO et dóna la raó. Però en tot cas, a més a més, Amb idees a la llengua aposta per un món subjectiu, on la realitat no existeix, sinó q només ens la podem imaginar. Tot és el que un pensa, i si ell pensa així... és així...

Anna Maria Villalonga ha dit...

Bé, precisament la mecànica quàntica diu allò del gat que està viu i mort alhora mentre no destapem la capsa.

Yves ha dit...

@Anna: Exacte Anna, fins que no aixequem el cubilet... totes les possibilitats coexisteixen..