dijous, 17 de novembre del 2011

De mal


Es deia Berta. Caminava amb les cames eixarrancades. Parlava amb dificultat. Anava mal vestida i no es pintava mai. Però, com els seus ulls eren del color del mar, cada nit dormia al cotxe de davant.
Es deia Berta. Els seus pares la van fer fora de casa quan va ser major d’edat. No treballava. Menjava el que trobava a les escombraries. Però, com els seus ulls brillaven tant, no hi havia nit que no dormís abraçada a un amant.
Fa dies que no ronda per la plaça. Fa moltes nits que no es renta a la font del carrer de dalt. Ells la busquen, perquè saben que els seus ulls són únics. Ells la busquen, perquè no li veuen res d’interessant als seus vestits. Ells caminen com sonats, preguntant a les faroles i els arbres. Però la resposta sempre queda suspesa en un alè de pixum de gat. 
Es deia Berta. Ahir la van enterrar. Els serveis socials de la ciutat van recollir-la tirada entre contenidors i xeringues. Els serveis socials l’han rentat i li han posat un vestit elegant. Resta estirada dins d’un taüt barat, és una cerimònia sòbria, tot i que hi hagi algun que altre ebri. Resta estirada mirant amunt, perquè ningú gosa tancar-li els ulls del mal.

9 comentaris:

Judith ha dit...

Hi ha tanta gent que passa desapercebuda. Tan se val si tens uns ulls macos o no, la mala vida acaba passant factura a tothom.

Gemma ha dit...

Ja arriba el cap de setmana.....Quina pena, tanta gent vàlida que hi ha pel món i tan perduda...

Yves ha dit...

@Judith: A tothom?

@Gemma: quan diem que una persona és vàlida... què volem dir exactament?

Gemma ha dit...

Molt fàcil. Gent que té un gran potncial per una o moltes coses i per causes diverses, molts cops injustes i discriminatories, no podendesembolupar-sr. D'altres en canvi, gent poc "persona" sembla que tinguin la injusta sort d'assolir coses que no els pertanyen. I quan un ho veu, no ho pot entendre.Aquella típica frasa que tots hem dit alguna vegada: sembla mentida que aquest/a estigui fent aquesta feina , que no en té ni idia, és impresentable i tantes persones més capacitades i amb ganes de treballar, estiguin a casa.

Yves ha dit...

@Gemma: Aleshores la teva compassió per aquesta persona és pqè és vàlida... no? Aleshores les que no són vàlides... no et mereixen compassió? ;-)

Gemma ha dit...

Si es clar que si. Però cadescu és vàlid pel que per unes coses i per altres no.

Gemma ha dit...

En el cas de questa noia és una gran pena que és perdi. Ella és vàlida, però la vida no l'acompanya. D'altres que també es mareixen una bona vida, en canvi tenen molta sort sense ser persona vàlida, bona persona, són torrenassos, delinquent, manipuladora, assasína....... En aquest sentit deia jo això de la gent vàlida.

Anna Maria Villalonga ha dit...

La cara més fosca de la nostra societat, la cara més fosca de la gran urbs.
Jo en veig de gent així. N'he conegut.
Quina merda de societat que permet que això pugui existir. I quina bonica manera de dir-ho!

Yves ha dit...

@Anna: gràcies!