De bo

En Roger era un bon noi que vivia al número tres de la Rambla del mig. Va enamorar-se i va formar una família amb dos fills i un gos. Quan era jove va ser molt bon estudiant, i gràcies a això va aconseguir una feina molt ben remunerada. En poc temps va escalar posicions i, aviat, va passar a ser el director de l'empresa. Com que les coses li anaven bé, donava diners als pobres del barri. Organitzava festes al carrer. Aconseguia que els seus empleats treballessin amb ganes i molt motivats; a ell no li calia fer cap crit. Assolia tot el que es proposava, i ho feia perquè sempre es portava bé amb tothom. Entre la gent que el coneixia, no hi havia ningú que no se l'estimés.

Quan organitzava una vetllada invitava a tothom, sense discriminar a ningú per cap tipus de raó. Quan parlava en públic, agafava amb força la mà de la seva dona, plorava, i feia plorar a la gent que l'escoltava. 

Però la sort un dia es va equivocar de casa, i quan va anar a treballar un cotxe se'l va endur per davant. Al dia següent el cementiri es va fer petit per donar pas a tanta gent. Una setmana més tard, el poble va aixecar una estàtua a la Rambla en honor seu. I el temps, a poc a poc, va anar curant la tristesa que durant mesos va conquerir l'ambient dels carrers. Ara, tot sovint el recorden parlant de les seves virtuts. Elles sobretot. Quan estan soles i nues i recorden quan s'escapaven d'amagat amb ell.