dilluns, 19 de desembre del 2011

De moure's


Les estrelles brillen amb força aquesta nit. S'ha quedat sol a casa. En Carles només té divuit anys, però dins seu, hi ha tots els anys del món. Abans de preparar un combinat, encén l'equip de música, els dos germans de Glasgow creen un ambient subtil que el porta lluny d'ella. I per cada glop de ginebra que beu, consumeix una dona del futur. I s'ho fa amb totes. Morenes, rosses i pèl-roges.  Alguns cops al llit, d'altres sobre el billar del bar. El seu cap vola amb una rapidesa sorprenent. Fa estona que ell no és allà. Fa estona que ha marxat a buscar-la, no li cal ni cotxe ni metro; ell viatja amb la ment. 
La veu davant seu, i continua avançant, la segueix amb la clara intenció de tocar-la, de besar-la, però quan la té ben a prop, ella accelera i s'allunya... Ella a vegades es gira i somriu, sobretot ho fa quan ell defalleix. És aleshores quan el got entra seguit, sense aturar-se, d'un sol glop. Li sembla que ella porta unes rodes a sota dels peus, sempre allunyant-se. I és tanta l'embriaguesa d'ardor, que no veu que no és ella qui es mou, sinó ell que resta quiet.

2 comentaris:

Judith ha dit...

potser si no beu tant i va a buscar-la per xerarrar amb ella airia millor, no??? ;)

Yves ha dit...

@Judith: i si ja no és viva? i si mai ha existit? i si...