Fa deu minuts que la gent desfila, ja no queda gairebé ningú. Alguns curiosos que busquen nínxols d'algun amic o familiar, aprofitant que estan allà. Però la veritat és que en Holdir s'està quedant sol. Segueix de peu, mirant la inscripció que han posat a la làpida: "Sempre seràs etern". La llegeix un cop i un altre, fins que deixa anar, amb veu fluixa, aquest comentari: "Quina estupidesa". Ho diu a la vegada que gira el cap, buscant si algú l'ha sentit. Però ha tingut sort.
S'asseu a sobre i encén una cigarreta. Observa els altres nínxols. Alguns estan plens de flors. D'altres estan completament buits. Li crida l'atenció un en concret; es tracta d'una enorme construcció que té una entrada vertical. Suposa que a dins hi deu haver suficient espai com per celebrar-hi algun ritual. La curiositat és tan forta que s'hi apropa i força la porta. Entra a dins, però escolta gent que camina per allí a prop, així que decideix tancar la porta. No veu res. Però no s'espanta. Al cap d'una estona busca la porta, per tornar a sortir, però no la troba. No veu res. S'espanta. No troba la porta. No pot sortir.