Lletres infinites
d'abecedaris inacabats.
La ploma somnia
amb un final gloriós,
truncat per un punt i final.
Les lletres formen una cara
quan les posa en ascendent;
cauen i es trenquen, per sempre més.
Vidres, entre dents esmolades,
sang, dins dels llavis molsuts,
no pot parlar ni escoltar,
va néixer sense vida.
Relats absurds i plens de contingut,
te'ls mires, no els entens, els critiques;
és sàvia la vida de l'infeliç.
4 comentaris:
És sàvia la vida de l'infeliç.
Ostres, una frase per pensar.
Gràcies.
segurament qui més sap és qui té més engoixes per aprendre... una bona poesia! ;)
@Anna: i la resta no? heheheh
@Judith: pressuposes que tot infeliç és qui més sap?
Una bona manera d'explicar que són els teus relats.
Publica un comentari a l'entrada