dimecres, 22 de febrer del 2012

De gossos


El Dan compra sempre al mateix supermercat. Hi acostuma a anar un cop per dia, sempre té algunes compres a fer. Les caixeres el saluden al entrar, quan se'l troben pel passadís i, també, quan el fan pagar. És un dels millor clients, l'han de tractar bé. Ho saben elles i ho sap l'encarregat. 
De les quinze treballadores, una es mostra sempre especialment simpàtica amb ell. És la Remei. És Rossa. Baixeta. Gordeta. Té un somriure agradable i sempre parla amb tothom. El Dan suposa que està casada, per l'anell que du al dit anular; però igualment, no dubte mai en picar-li l'ullet. 
Si pot triar, es col·loca a la caixa on és ella. I mentre espera darrere d'altres veïns, observa les mans de la caixera, que es tornen tremoloses en veure'l a ell fent cua. El Dan també està casat. feliçment casat. Però li agrada sentir-se desitjat. Per això, a vegades, treu a passejar el gos a l'hora en què les treballadores del supermercat acaben la jornada laboral. Ell aprofita i l'acompanya uns carrers amunt, fins a la parada de metro. Xerren de tot i de poc. A vegades ni xerren. Tot sovint ni es toquen. Però d'altres cops s'agafen de la mà. I el gos se'ls mira i es pregunta qui dels tres té el comportament més animal.

3 comentaris:

Gemma ha dit...

Molt bo !!!! El pensament del gos és el més graciós, però els misteris de les relacions, son inescrutables.

Yves ha dit...

@Gemma: sembla que sigui així, que el pensament del gos sigui el més graciós... però prou seriós és el plantejament que fa, no? més racional que el que fan els dos humans?

Gemma ha dit...

Si, per això resulta graciós.