dimecres, 14 de març del 2012

D'ella


De nom Dima. De professió Diamantera. De caràcter dialogant. Va creuar tot l'estat fent autostop. Va conèixer gent humil i gent rica. I a tots els va fotre, per igual, la cartera. Va dormir en pensions penoses i en hotels de cinc estrelles. No li importava que el llit estigués ple d'escarabats o de roses, ella els robava tot el que podia i més. Va pujar a l'edifici més alt de la ciutat i va viatjar als barris del clavegueram. Era igual si hi havia menys pressió atmosfèrica o més contaminació urbana; ella enredava a pobres i rics sense fer diferències. 
Cansats de la seva presència, les autoritats van cridar els agents de policia més contundents de la regió. Van aparèixer en Rambo i en Bruce Lee, la Formiga Atòmica i els Cinc Superherois. Un contundent exèrcit va rastrejar rius i muntanyes, van buscar-la per l'aire i pel terra. No van escatimar en esforços ni armament. Míssils antiaeris i bazuques de llarga distància. Escuts de ferro i ganivets de mà. Tot valia i tothom li tenia ganes.
Van passar els dies i no van aconseguir res més que cansar-se. Van passar els mesos i van esdevenir un punt més a la seva llibreta. Quan els soldats es reunien comentaven les seves precioses corbes, els seus llavis molsuts i els seus ulls encisadors. Quan els sentia el capità els esbroncava i els enviava altre cop a buscar-la. No hi havia cap guerrer que no hagués sentit la temptació de ficar-se al llit amb ella. No hi havia ésser humà que no es delís per tenir-la a casa. I per molt que la buscaven no s'adonaven que, de sempre, ella era allà, amb ells.

5 comentaris:

Judith ha dit...

un relat ben original on hi té cap tothom! m'ha agradat que mencionessis la Formiga atòmica :P

Gemma ha dit...

La cobdícia ?

Gemma ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Yves ha dit...

@Judith: La Formiga Atòmica representa el fet de què no hi ha res impossible.

@Gemma: Podria ser, si a tu t'inspira això...

Yves ha dit...

@Judith: La Formiga Atòmica representa el fet de què no hi ha res impossible.

@Gemma: Podria ser, si a tu t'inspira això...