De llits

Dorm, petita, dorm. Aquesta nit tancaràs els ulls i desapareixeràs d'aquest món trist. Oblidaràs les llargues mans del teu pare, esborraràs els crits de la teva mare. Dorm, petita, dorm.

El llit ja vola, ha sortit per la finestra, el vent se l'endú metres amunt i, curiosament, no notes ni fred ni calor. Estàs a gust, sense pressió. Ets una ànima voladora, no et calen ales ni escales. Ara mateix veus la teva casa des de molta alçada, ja fa una estona que has reobert la mirada. Somrius i estàs contenta, experimentes una agradable sensació, per fi no tens por.

El teu llit es mou dolçament d'un costat a l'altre, com si estigués navegant, a poc a poc, per un mar mogut. Però no et mareges, tot el contrari. T'aproximes al límit del llit. Ets valenta. Has fet fora el teu estat poruc i, ara, ets tot coratge. Més enllà de casa teva veus un camí que puja a la muntanya; és la drecera que agafes quan fuges de casa teva. Observes els animalons que et trobes, els saludes amb la mà, ells et tornen la salutació i penses: "què petit és tot".

De cop i volta, quan el cel deixa de ser blau i adquireix un to rogenc, preveus una tormenta. No estàs equivocada, el vent apareix i mou el llit sacsejant-lo violentament. T'agafes on pots. Crides. Plores. El llit es mou amunt i avall. Tens por de caure altre cop a casa teva. La teva por es confirma. Baixes veloçment cap a la finestra oberta, suportant la pluja incessant. Entres a la teva habitació. Plores i somiqueges. altre cop veus tons pares entrant per la porta.