De suar

Un estiu com qualsevol altre. Un poble petit igual que els altres diminuts pobles del nostre país. Tres persones normals, diferents a tothom, semblants a tothom. Tots tres viuen durant un parell de dies, i de forma accidental, a una casa on normalment fa fred, però on avui fa calor. No existeixen les gèlides temperatures que glacen les canonades. L'ambient s'ha escalfat tant que l'aigua dels gots de taula bull violentament.

Estan asseguts, disposats a menjar; però la fam no hi és quan un té calor. Gotes de suor cauen per les seves cares, ja no saben què fer per refredar-se. En un últim intent han tret unes begudes alcohòliques congelades. Han begut molt. Tant com han pogut. Però ara, a la desesperada, es tiren els líquids per sobre. El licor es confon amb la suor. Les llàgrimes es barregen amb l'emoció. Tristesa i alegria. Tot junt. No se sap qui plora i qui riu. Un petit núvol ha envaït la casa, és aire calent, asfixiant. La visibil·ltat és reduïda. La roba sobra i els tres es despullen. Necessiten airejar-se. 

Una d'elles dues -són dues dones i un home-, es desmaia. L'altra reacciona i, entregada al destí, la besa per donar-li aire. Ell se les mira. Pensava que no podria arribar a temperatures més altes. Però sí. Ho aconsegueix. La dona esvaïda retorna. S'agafen i es fan un petó. Ell vol tocar-les, acariciar-les. Però està cansat, no pot més. La calor es transforma en son. S'adorm al costat d'elles.