Relat de calces

Dins de calaixos màgics s'amaguen dels seus captors. Preparades per llençar-se cames amunt, esperen pacientment, totes ben plegades, la mà femenina que les durà al punt més calent.

Són observadores d'una altra realitat, la que amaguen elles entre les cames. A vegades els sentiments flueixen a través de pupil·les dilatades, tot sovint s'escapen lliscant per llavis mossegats per dents roents, alguns cops fugen mitjançant mans que graten. Però quan no troben sortida, quan es queden ben amagats, aleshores demanen una sortida més humida. Només elles en coneixen el secret. Per això són tan preuades entre els arqueòlegs i els etnògrafs. Són la història de la humanitat. Han passat per reines i per lladres. Han vestit monges i desvestit putes. S'han convertit, amb el pas del temps, en el genoma de la dona.

Poden ser negres o de colors. Llises o estampades. De seda o d'espart. Grans o petites. Tant serveixen unes com unes altres. No importa on es guardin. Al primer o al tercer calaix. A l'armari o a la tauleta. Quan la mà les toca, ella ja no es fa l'estreta.