dimecres, 11 de juliol del 2012

Relat de noms

Al costat del teclat guardava una llibreta. Aquesta no era molt gran. No faria ni un pam d'alçada. Un bolígraf penjava de les anelles i només l'obria per anotar-hi noms. Ho feia de tant en tant. Per contra del que pot pensar el lector, ell era un escriptor diferent, no usava la llibreta per plasmar-hi idees, o per fer esborralls de les seves històries. Això ja ho feia directament a l'ordinador, o al seu mòbil. L'ús que li donava a la llibreta era purament de nomenclatura. 
Des dels primers moments en què l'èxit comercial va trucar a la seva porta, algunes noies es van interessar en la seva vida. Aquest fet el posava calent. Li agradava que la gent sentís curiositat per la seva vida. Es creia altiu i totpoderós. Dotat d'una intel·ligència superior que li atorgava certs drets exclusius. Així, no acostumava a parlar amb gent que no coneixia, la veia inferior i no li interessava. Ni tan sols per adquirir informació per a les seves novel·les. Ell no volia contacte amb els plebeus. Per contra, quan una dona s'interessava per les seves novel·les, adquiria un rol superior, pujava uns quants llistons i se situava just per sota d'ell. Quan això succeïa, anotava el nom i alguna frase al costat. L'última de la llista era: Marta. Roig intens. Lleugers moviments. Artista pintoresca. 
Cada certes pàgines, però, hi incloïa el nom d'un home; el seu nom. Al costat hi escrivia les més grans adulacions. Frases que sempre acabava amb exclamacions.

3 comentaris:

Gemma ha dit...

Caram amb l'escriptor, no pot amb la seva vanitat, és fals, i trampós .

Anònim ha dit...

És ben clar, aquest tipus és bisexual, tan l'interessan els homes con les dones. Tura.

Yves ha dit...

@Gemma: La vanitat de l'escriptor... cert!

@Tura: home, els homes q li interessen és ell mateix...