dimarts, 25 de setembre del 2012

Relat d'òrgans

Diumenge, dotze del migdia, sonen les campanes. Les feligreses ja són a la porta de l'església, entren amb estricte ordre d'arribada. Un parell de minuts més tard, quan ja totes seuen als bancs de les primeres files, apareix el capellà. Vesteix una túnica blanca, només trencada pel verd d'una bufanda d'esquiar. Algú li ha robat la indumentària aquest matí i ha hagut d'improvisar.
Abans de començar el ritual, el mestre de cerimònies s'acosta a les velles i les saluda amb afecció. En tornar a l'altar, observa a l'última fila un home d'uns quaranta anys. Vesteix tot de negre, però porta una espécie de turbant de color verd, per uns instants dubta si aquella és la seva peça robada, però mira a Crist i en veu baixa diu: "no jutjaràs el desconegut".
Com cada sessió dominical, la xerrera eclesiàstica meravella les dones del poble. Acaben, com sempre, fent una fila per prendre el cos de crist. I entre les dones es col·la l'extrany espontani de l'event. Ell també vol rebre l'eucaristia.
En arribar el seu torn, el religiós li prega que obri la boca, ell diu que primer vol confessar-se, i ho vol fer ara, no pas en temps de confessió. El capellà accepta i apropa la seva orella. L'home s'apropa encara més i li diu: "M'encanta fer això". I li mossega amb els llavis l'òvul de l'òrgan auditiu.

2 comentaris:

Gemma ha dit...

Jojojo, quina idea que has tingut, molt sorprenen i agosarada .

Yves ha dit...

@Gemma: No sé si al capellà li agradaria la idea... qui sap...