Diuen que pensa. Però la veritat és que escriu. No necessita ploma, ni teclat d'ordinador. Ell és la seva ment i res més. Davant seu les portes de l'infern esperen. Elles sí esperen que algú entri. Però no ho farà ell. Sinó que ho farà el més bucòlic dels pensadors. Aquest entrarà en nom seu. mentre ell esperarà, ara sí, adoptant una postura incòmode, però popular.
Res ni ningú gosaran distreure'l de la seva creació, perquè el poeta crea aquí i a l'altre món. El poeta crea més enllà de les barreres que posen els altres. El poeta crea mentre dorm i quan està despert. El poeta és i serà una lletra que s'altera, que es modifica i moda de forma i de color. És, era, serà i seria.
No espera assegut. Espera que el llegeixin.
2 comentaris:
El dubte de l'escriptor?
@Gemma: touché. El pensador de Rodín
Publica un comentari a l'entrada