dimarts, 13 de novembre del 2012

Relat d'inoportú

Hi ha coses d'ella... que ell no suporta. Hi ha coses d'ell... que ella no suporta. Avui han quedat per explicar-se quatre coses. Tot fa pensar que acabaran cridant al mig de la Plaça Reial, que és on han quedat. Ells mateixos saben que aquesta cita és diferent a les altres. Hi ha massa mal humor pel mig. La crispació s'ha acumulat a l'intern de tots dos. Tot és possible. Vés a saber si podran ni tan sols començar la conversa.
Ella camina amb pas ferm. Ja fa estona que ha baixat de l'autobús. És a punt de trobar-se amb ell, que just arriba al bar on s'han de trobar i aparca la bicicleta.
Tot i els monòlegs incendiaris interns que han tingut de camí, la trobada sembla pacífica. Es fan dos petons i s'asseuen l'un al davant de l'altre.
Ella no perd el temps ni un segon i li llença la primera punyalada. Ell respon amb habilitat, posant més llenya al foc. Apareix el cambrer i tots dos callen. Però un cop ja ha pres nota i ha marxat, tornen a treure tots els draps bruts. És un exercici necessari. Cal fer aquestes coses. S'estan purificant, tot i que ells no ho saben.
Amb tanta purificació, ja s'han begut més de quatre cerveses cada un. L'estat d'ànim els ha canviat per complert. La separació que tenien a l'inici de la cita no és la d'ara.
Per això, totalment desinhibida, ella li pregunta:
-Per què m'estàs mirant tota l'estona els pits? No dius que sóc tan dolenta?
-Dona, i tu per què fa estona que m'acaricies la cama amb el teu peu? No dius que et caic tan malament?
Els dos riuen. Es posen vermells. Però no deixen de fer el que feien. 
"És previsible", se sent de fons. És el lector, que crida des de casa seva mentre llegeix el relat. Però no s'atura aquí i continua: "La majoria de les històries que comencen amb crispacions acaben al llit. I més si tenim en compte que ella té uns pits tan grans i apetitosos".
És en aquest punt fantàstic (que no pas fantàstic punt) que el protagonista del relat es subleva.
-Mai tinc l'oportunitat d'apropar-me a ella. I justament avui, que tinc la seva cama passant a prop del meu membre viril, i els seus grans pits disposats a ser acariciats, i el seu formós cul preparat per ser palpat... Apareixes tu, que mai ens llegeixes, per tallar-nos el rotllo i convertir aquest amor prohibit en un no-res de pa sucat amb oli.

2 comentaris:

Gemma ha dit...

Anava a dir que hi ha moments en les parelles que les diferències i els mals humors, s'arreglen al llit. Cosa , per altre banda, que mai he entés. Encara que suposo que sempre pot apareixa aquell element que posa les coses al seu lloc .

Yves ha dit...

@Gemma: aquell element quin és? el sexe??? el sexe ho posa tot a lloc? o ho canvia tot de lloc?