Relat de festes

Pomes, peres, plàtans. Conductors suïcides que porten casc. Veles sense vent. Pobres amb diners. Vides que contemplen un horitzó ple de no-res. Tot embolicat per Nadal. Ara ve el gall, la sopa, tot junt i preparat perquè ho puguem pagar amb targeta o amb efectiu. No calen les gràcies, les cues ja ho són prou. Sous indecents, per jovent i per vells. Horaris infernals, de treballadors temporals. Cau la neu i alguns riuen. Plou i tots es tapen. Uns venen paraigües. La farola els aguanta l'ànima. D'altres compren il·lusions, sota la llum de la ficció. No cauen sinó moren, són àngels que alguns veuen. 

Arbre, arbust, arrel. Aviadors temeraris amb pla de vol. Ulleres sense ull. Rics amb pobresa. Morts  que no veuen res en una vertical plena de llum. Crist salta a l'escenari i els seus fidels seguidors aplaudeixen amb deliri. És l'hora de resar. Cal agenollar-se, implorar i suplicar. Beure la sang de crist. Menjar el cos sagrat. Convertir-se en una ovella obedient. No hi ha temps per l'infortuni, ni el desig, ni la maledicció. Només sants i santes, tots vestits amb el mateix patró. El cel ens espera, sigui ara o demà. No cal córrer, tan sols hem d'esperar.