-On és la forquilla? I el got? Podem seguir amb aquest procés sense tenir la taula parada? Cal començar ara? Quan encara no hi som tots? Ni tan sols els familiars més directes... On és la seva dona? No hauria de veure-ho ella? I la música? Se suposa que és un moment solemne, no? Ni música, ni espelmes, ni un ambient càlid que creï una sensació més agradable... Ens estem deshumanitzant, doctor. No pot ser que faci aquestes coses tot sol, amb el rostre tapat i amb aquest posat de fàstic. Trobo que estem perdent els valors... I parlo de valors, eh, doctor, no pas de tradicions. Perquè si analitzéssim el que està fent partint de les tradicions... els cristians veurien impossible tallar el menjar sense haver resat! I els hindús... bé... els hindús ja ni li explico... Tot plegat em sembla una falta de respecte. Per ell, per mi, per vostè, pel món en general! Perquè vostè no ho sap, però un acte com aquest té transcendències globals. Un simple ganivet... tallant per on talla... obrint el que obre... Vostè, doctor, troba normal fer una autòpsia a un restaurant?
2 comentaris:
estic convençuda que s'han fet autòpsies a llocs més estranys!!!!
Quins acudits que tens !!!!!
Publica un comentari a l'entrada