-Tanca la Catalònia. Obren un McDonald's. Millor, ara ja ningú llegeix llibres i, en canvi, tothom menja hamburgueses.
Sorprès per aquesta màxima, en Josep es posa al costat d'elles dues i els pregunta si pot participar en la conversa, però les dues dones el prenen per un boig i s'aparten d'ell. No li queda cap altra sortida que marxar, esfumar-se, sortir, escapar, esbargir-se. I ho fa.
Camina direcció a la citada llibreria, vol veure si encara hi ha moviment. Certament, molt gent hi entra i hi surt. Alguns amb bosses plenes, aprofitant les ofertes de liquidació. D'altres, aliens de tot plegat, comentant la victòria del seu equip esportiu.
Aquella imatge li suggereix tristesa. Però amb naturalitat accepta la derrota i s'exilia en un bar d'allà a prop. Pensa que cal celebrar els temps passats, i oblidar-se, momentàniament, del futur.
El cambrer s'aproxima a ell, però atén primer a la taula del costat. Demanen dos gintònics. Ho fan alçant la veu, i donen ordres concretes al cambrer sobre com el volen.
-Poseu molts glaçons, remeneu la copa, que sigui copa baló, eh! Després passeu la llimona pel perfil, afegiu la pell de la mateixa a dins, poseu-hi una mica de ginebra i, finalment, la tònica.
El Josep vol entrar a la conversa, però escarmentat per les dues senyores anteriors, es manté en silenci. Espera que l'atengui el cambrer i, quan el té al costat, crida ben fort.
-A mi posi'm un RAF. Posi'l com vulgui i en el got que vulgui. Els que abans deien que la ginebra era colònia... avui donen lliçons de com preparar-la. Preparar gintònics és una collonada. Els que volem amb avions, avui ens el bevem, com sempre, amb els collons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada