dijous, 21 de març del 2013

Relat d'adéus

Bandera bruta i pudent, com t'atreveixes a tapar el seu bell i perfecte cos? Sonen les trompetes de la mort, els soldats fan els honors i els generals estan dempeus. Semblaria idíl·lic si no fos perquè l'home que resta dins de la caixa de pi odiava el so militar. L'heu volgut castigar fins les últimes conseqüències. Aquest és el preu que un ha de pagar per no controlar què passa després de la mort. Aquesta és la vida real que s'espera qualsevol mortal que no coneix els fets després de la vida.
I ara marxeu tots sense ni mostrar cap llàstima ni caritat humana. Us heu tornat uns cruels criminals de la pau, envoltats de fusells i espases afilades. Sou genets de la mort cavalcant a la recerca dels vius que esperen morir. Els prepareu un enterrament digne i, quan ja no hi són, poseu en escena el més cruel dels malsons. Catòlics sense enterrar, escampats per carrers plens de meuques. Musulmans que ja no respiren i esperen dins de porqueres. Budistes tirats en camps de batalles. Pensadors dormint per sempre més entre llibres cremats. Tot a l'inrevés per provocar l'ira divina. 
Ara espereu la mort de Déu per donar-li el seu girat i últim adéu.

1 comentari:

Gemma ha dit...

La revelió en contra d'una vida que no vivim i una mort que no entenem.