dilluns, 4 de març del 2013

Relat de rostits


Recordes el seu cos calent? Com fluïa la suor per la seva pell, com cridava obrint la boca d'extrem a extrem del seu rostre... Els seus ulls desorbitats, les seves ungles clavant-se per tot arreu, els seus narius oberts com un gran aspirador cercant aire per tot arreu, el seu cos recargolant-se... 
No parava de dir el teu nom, el repetia una i una altra vegada. Cridant i gemegant. Posant-te tan calent que et mantenia el membre viril ben erecte. Te l'acariciaves mentre la veies movent-se d'una banda a l'altra, duent-se les mans als cabells i, tot seguit, per tot el cos. 
Ja fa hores que no porta aquelles calces tan innocents que t'havien incitat a l'escalfor. El cotó jau ara sobre un moble, al costat d'uns sostenidors blaus que no aguanten els durs pits que, en uns instants, estaran bullint...
El teu onanisme no para. Els seus crits tampoc. A mesura que puges la temperatura del forn veus com, a través del vidre, es va rostint...