Relat de yuppies

De petit eres el més llest de la classe. De gran vas lligar amb les més mones de l'Institut. A la Universitat et vas doctorar amb un Cum Laude esperat per tots els teus professors. Ja de becari vas aconseguir fer fora alguns treballadors incompetents. 

Sempre t'ha agradat lluir rellotges cars i cotxes de luxe. Vas triar una vida de diners sense importar-te el que en ella es fes. Et va sortir tot com si tiressis els daus i sempre et sortissin sets i nous. Has jugat a pòquer sempre amb el trèvol de quatre fulles dins de la màniga. 

Una dona excepcional, uns fills macos, un feina envejable. Tot de cara. Tot tal i com havies planejat ja des de ben jove. Tenies una boca tan grossa que podies menjar-te el món i part de l'univers. Caminaves gairebé sense moure el cos. Semblava que les dones queien als teus peus. Ho sabies i en feies gala, sense importar-te a qui menysprear ni a qui enviar a l'atur. Vas jugar a ser el millor i tots els Déus t'hi van deixar.

Ara estàs assegut en aquest banc de fusta. Continues portant les teves sabates Gucci negres llampants; vesteixes d'Armani gràcies a un modista particular, els teus botons de puny són tant cridaners com pesants pel seu or, el teu rellotge Tag Heuer marca les dotze en punt. Cau un sol de justícia i davant teu els nens criden i riuen, baixen per un tobogan d'acer i es troben amb la imatge de l'executiu per excel·lència. Les mares els aparten, no volen que ensopeguin amb el teu vomitat, ho has deixat tot marcat. La suor et cau pel cap. Tens els ulls tancats i les mans al front. La nit t'ha deixat arruïnat i ara la vida t'ha guanyat.