Nens cridant al pati d'illa d'un edifici antic del centre de la ciutat. Noies cridant al cementiri oblidat i descuidat de dalt de la ciutat. Avis corrent, sense saber a on van, per travessar els carrers xops de la ciutat. Àvies comprant condons d'oferta al sortir de l'església més derruïda de la ciutat. Marits que no troben el que volen, dones que no donen el que busquen.
Les papallones ja fa temps que no mouen les ales quan vénen els camells i els venen els caramels.
Els advocats continuen a comissaria, mentre les putes els esperen al bar. Caldrà demanar una copa més. Haurem de buscar una nova feina. Tot és tan gris que l'editor penja el telèfon i es posa a plorar. La poesia ha mort a la ciutat...
1 comentari:
Quina grisor més grisa :(
Publica un comentari a l'entrada