dilluns, 29 d’abril del 2013

Relat de qualssevol

-Hem de viatjar més enllà de les altes muntanyes de l'horitzó. Creuar el desert i tornar per la riba vermella, aquella que rodeja el poblat dels homes pobres. Tot ho hem de fer abans de què ell acabi de llegir el seu llibre. Del contrari, aquest serà, per sempre més, un amulet més guardat a la tauleta de nit.
-Em dius tot això sabent, del cert, que faràs tot el possible per no arribar a temps. El teu tic nasal et delata. Quan et poses nerviós inhales pels narius constantement, provocant que se't pugi el llavi superior. No saps mentir.
-I això... importa? Vine aquí, despulla't, comencem el viatge i intentem que no acabi mai.
-Els tiquets són massa cars. Vesteix-te. No estic interessada en aquest tipus d'aventures. Busco una cosa més seriosa, ja saps, anells, diamants, vestits, diners per poder gastar sense pensar.
-Qualsevol que et senti pensarà que ets una meuca.
-Qualsevol que em senti pensarà, si té diners, que sóc el que està buscant. Llàstima que tu no en tinguis.

2 comentaris:

Judith ha dit...

a vegades una relació seriosa no significa que hi hagin diners en abundància pel mig...

Gemma ha dit...

Relació una seriosa, entesa com a relació d'amor vertader, els diners no són imprescindiblement, encara que ajuden molt. Altre cosa és el que cadascú busca en les relacions .