Relat de trons

-Què fas bevent una cervesa abans d'anar a dormir?

-El mateix em deien els amics, quan tenia 16 anys. Què fas bevent un cubata ara que anirem a dormir? I saps què els deia jo? Quan me l'haig de beure? Quan a tu et vingui de gust? Escolteu el soroll de la nit, ve a buscar-nos. Vosaltres us amagareu sota llençols de plàstic, coberts de mentides que dureu a sobre tota la vida. Prefereixo trobar-me la nit completament nu, despullat d'idees i a sobre d'un avió hiperespacial. Tinc ganes d'agafar el comandament i viatjar més enllà de l'estratosfera, desitjo amb ganes que marxeu del meu davant, sou rutina, escòria per una ment tan brillant com la meva. Sé que no és fàcil d'entendre això, nois, sé que em veureu com el tarat del poble; però quan tanqueu els ulls i continueu dins d'aquesta bombolla de protecció oficial, aleshores penseu en mi. Penseu que jo ja farà estona que estaré viatjant a la velocitat de la llum. M'aturaré a dalt de tot, veient-vos petits com formigues. Minúsculs animals sense ànima que caminen d'un costat a l'altre sense veure quin és el camí més enllà de les seves antenes. Em fixaré amb els vostres moviments, tan serens, tan plens de cordura i racionalitat. I sentiré pena per vosaltres. I si la cançó que m'acompanyi serà suficientment bona, qui sap, potser ploraré durant una estona. Caurà el gran diluvi i mirareu amunt, veient poca cosa més que núvols i pluja. No sé si en aquell precís moment la nostàlgia podrà amb mi. En aquest remot cas, us cridaré, tan fort com pugui, i sereu tan imbècils que creureu que trona.