dimarts, 25 de juny del 2013

Relat de sabates

La Maria fa estona que xafardeja per casa del seu amic Joan. Es coneixen des de fa molts anys, però mai havia estat a casa seva. Coses de la vida, sempre era ella qui l'invitava a sopar o a berenar a la seva casa, mentre que ell no feia mai aquest pas. No és que fos un noi mal educat, ni tampoc que fos un avar, tot el contrari, però sempre que la convidava quedaven a un bar del centre de la ciutat.
Com mai havien estat parella i ni tan sols havien tingut algun tipus de confusió sentimental, les seves trobades eren molt contingudes. Llegien petits poemes que havien escrit durant la setmana, comentaven llibres que es volien llegir o, fins i tot, tot sovint, quedaven i restaven una estona sense dir-se res. Tenien aquella amistat en la que no cal dir cap estupidesa si un no vol. Podien contemplar plegats la gent de la plaça o simplement mirar-se l'un a l'altre.
Xafardejant l'habitació del Joan, la Maria troba un armari ple de sabates noves. Li agradaria preguntar-li per què les guarda, però el que té clar és perquè no les usa. Només s'hi troben sabates del peu dret.