dijous, 31 d’octubre del 2013

Relat de comarcals

El cotxe s'atura al quilòmetre tres-cents quaranta tres de la carretera comarcal C-23. No hi circula cap més vehicle. Fa un dia esplèndid, el sol irradia amb força i una suau brisa pentina el blat que pinta la resta del paisatge. Aparcat a un costat de la carretera, l'home engega la ràdio i obre les portes. Sona una cançó tranquil·la. El ritme és pausat i la dolça veu que canta prové d'una ànima femenina.
Entre cançó i cançó, els grills i els ocells repeteixen les estrofes que més els hi han agradat, però ho fan a la seva manera, sense que ell se n'adoni de la concordança musical. Mira el rellotge i observa el tic-tac de les agulles. Podríem estar segurs que espera algú. Es mou d'un costat a l'altre i, per fi, s'atura quan veu venir un cotxe. El vehicle que s'acosta ho fa a una velocitat reduida. Gairebé sense fer soroll. Qui sap si amb el motor apagat, aprofitant la lleu pendent de la carretera.
S'atura al seu costat i surt una dona. Els dos protagonistes no se saluden, ni es miren a la cara. Tan sols treuen dels seus respectius cotxes un infant cadascú. Els petits han estat callats. No han dit ni mu. Els asseuen al voral. Els hi fan un petó i retornen als seus cotxes.
Els adults marxen, els nens es queden. No ploren, de moment.