divendres, 8 de novembre del 2013

Relat de cristall

Agafa una bola de cristall i li diu: "Si pogués ser qualsevol cosa que em passés pel cap...".
-Deixa la bola, jo em fumo això...  Voles i t'allunyes d'aquí.
Efectivament comença a enlairar-se, buscant un cel que no existeix, portant un coet totpoderós, que travessa l'atmosfera i creua l'espai sideral.
Quan cau, nota el terra dur. Ella se'l mira i diu:
-La bola no fa aquestes coses. No m'enganyis o et fotré un tret, malparit.
-La bola l'has deixat tu, jo només he dit que és el que feia jo.
I tornen a allunyar-se del món real. Ella porta cadenes i va nua de dalt a baix.
-Menja menja, balla balla. Ets la meva meuca, tot i que vulguis ser igual que jo. Et pots afaitar el cap i caminar com un marica, pots escriure quatre gargots i parlar amb accent del nord, però no deixaràs de ser un tros de carn lligat a una cadena de plom.
Ella plora i suplica clemència. Està de baixada i no suporta sentir la veritat.
-He vingut per estar amb tu. Ets qui vull ser. Ho ets tot per mi. Deixa'm una mica més d'aquest fum que et fa viatjar en primera.
-Fuma fuma, balla balla. Continues portant-te com escòria. Una gruppie, quan canta, fa el ridícul.
-Porto anys seguint-te, obre'm el teu cor. Les nits són estrelles esperant un cel per tu. Un ídol, quan acaricia, és un espant.
Entre la saliva i el pus que surt de les llagues, el terra és ple d'odi i ràbia continguda. Una dona que no sap que s'agenolla no és ni dona ni persona. Un animal desbocat que està lligat només vol ferir qui el té atrapat. Ell riu, cigarret amb mà, veient com ella salta. Però en un dels salts, ella pren un ganivet i l'intenta ferir.
I a la fàbrica la gent crida! Tot són xiscles i corredisses. Una boja ha provat de matar-lo! Una boja ha embogit!