Sona el timbre i la Raquel s'espanta.
Ràpidament tanca l'ordinador i es posa els pantalons. Camina fins a la porta i
pregunta qui hi ha. Li donen resposta dues veus. Semblen dues senyores
d'avançada edat. Comenten alguna cosa del Destí. La Raquel obre la porta i
observa dues senyores ben vestides, porten abrics llargs i, per la forma de
parlar, semblen ser bona gent. En canvi, no sabem pas què deuen pensar elles dues d'ella. Ja que si la jutgem per la vestimenta, la Raquel deixa molt que
desitjar. Porta uns texans esquinçats i una samarreta de màniga curta tota bruta.
No porta roba interior, ni per baix ni per dalt. Amb el fred que fa i l'escalfor
que portava instants abans, se li marquen els mugrons de forma agressiva.
Aquest detall no deixa indiferent a una de les dues dones que han trucat a la
seva porta. De seguida li comenta: "agafaràs fred, si vas tan
fresca". La Raquel escolta aquest comentari amb absoluta incredibilitat,
han vingut a casa seva a dir-li com ha de vestir.
Després d'un silenci incòmode li respon: "Ho
sento senyora, però és que fa un moment no anava vestida i m'estava divertint,
no pas com ara mateix". Elles dues, però, no s'alteren amb aquest
comentari i segueixen el guio previst. Porten uns fulletons molt ben impresos;
ella que es dedica a la impressions ho detecta de seguida. Observa com estan
dissenyats. I deixa anar un sospir. "Ah, la bíblia. Ho sento, no sóc
religiosa" aclareix. Però elles no accepten un no per resposta i volen
saber els seus motius.
En aquests moments l'ambient lèsbic que vivia
una estona abans ha desaparegut. Això li molesta i les vol fer fora. Mal assumpte,
no marxaran fins que no accepti el
díptic. Són molt insistents i ella no sap què fer per continuar on era abans de
la interrupció evangèlica. Pensa una estona i, finalment, les invita a passar,
qui sap, potser tot acabarà bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada