Relat de Caïm

Quan en Jan trobava les cerveses amagades sota les taules es preocupava; però no tant com quan no trobava les taules al seu lloc. Les nits fredes podien arribar a ser molt calentes. Abans d'inspeccionar les habitacions solia revisar les escombraries. Les llaunes delataven el vidre. A vegades un torrat complau a un altre. Alguns cops una estrella plora sobre una altra. Però en Jan sempre havia de fer-ho. Primer revisar, després olorar i, finalment, afrontar el que hi havia.
Però han passat tants anys que, ara, quan fa la ronda del carrer Príncep de Mastreduch, no recorda tots aquells moments de la pubertat. Posa una nota en cada vidre mal aparcat, camina unes passes i no pensa en res, simplement ressegueix la línia que separa el carrer del voral.
Però quan va créixer va resseguir la línia que separava el bé del mal. Ell navegava per aquella casa plena de líquids perduts sense barca ni vaixell. El van linxar sense judici. Adam i Eva van posar-li les notes dins de les butxaques. Caïm i Abel el van dur fins al carrer perquè posés multes.
Noiet jove que t'escapes de cuidar els teus pares. Torna cap a casa. Abriga'ls, encén l'estufa i prepara'ls un rom calent. És hora de cobrir de sorra la fusta podrida. El forat s'endurà tot el que vas esborrar.