dilluns, 13 de gener del 2014

Relat de durs

El soroll de la moto trenca el silenci dels dos amants. Fins ara només gosaven tocar-se les mans. Acariciar-se els dits. Vorejar els cossos. Ho feien amb mirades de desig. Amb ulls furtius i sentiments ferotges. Passar l'un al costat de l'altre era pura provocació. Parlar era excitar. Quedar era temptar la sort.
Ja situats a l'inframón. Una de les làmpedes il·luminava amb intermitència. El motor de la moto produïa una música enfarragosa. Ells dos es miraven. L'un davant de l'altre. Ell l'ajudava a posar-se el jersei. Just ara que volien treure's tota la roba, els tocava abrigar-se. Una mà a la cintura. Una altra camí del pit. Els llavis apropant-se i, mentre ella li acaricia l'entrecuix, escenifiquen el bes del pecat. Cap serp a les branques de l'arbre. Ni rastre del paradís diví. Simplement un moment etern de sensualitat que es romp amb l'espetec d'un clàxon.
Abans de pujar a la moto i fugir amb el seu marit per sempre més, ella li diu: "El pròxim cop, això d'aquí baix ho vull més dur".