Maduixes amb nata per sopar. És fàcil
menjar-s'ho tot quan un no té gana; però és més complicat quan un no hi veu.
Vols venir amb mi a ballar? Aquesta nit portaré barret de copa, un elegant
vestit negre i mocassins de vellut.
Deixa'm venir amb tu. Deixa'ls que vinguin amb
ells. Una altra nit fora de casa. Alguns cops, no sempre, penso que tu i jo som
un. I quan et veig davant meu m'imagino a ella dalt de la torre cridant perquè
algú la vagi a recollir. Els seus crits són tan forts que a l'endemà encara cauen
llàgrimes de dalt del cel. Miro amunt i veig els núvols esvair-se. Deixa que el
ball marxi amb tu. Jo miraré com ells t'admiren mentre plores. I no digues que
torni ni avui ni demà, que el futur el vaig gastar pensant en l'ahir. Sento el
cor bategar i em cauen les orelles, fruïm tant quan estem junts.
Maduixes amb nata per dinar. És fàcil
imaginar-se un àpat sense comensals, però la taula és plena d'ocells carronyers
esperant l'esquelet humà. Camino sol ja sense veure't dansar. Et recordo vagament
amb les mans fines i llunyanes. Les arrugues deuen ser ara marca de vida viscuda.
No hi ha res més a desitjar.
La vida sembla tan senzilla quan agafes la
sorra amb les mans. Tot s'escapa i tot es difumina. Una nit diferent m'espera
entrant dins del nínxol sagrat. Capellà no em fallis i canta'm la marxa
nupcial. Avui és quan em convertiré, per fi, en l'home que sempre va voler
l'ésser suprem, l'esclau sense ànima, el trist fum místic celestial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada