dijous, 13 de febrer del 2014

Relat de lladres

Ja fa dies que el Josep i el Marc analitzen tots els moviments de la Marta. Ella és una empresària soltera que porta un nivell de vida molt alt i un ritme laboral molt actiu. Ronda poc per casa seva, però els seus horaris són flexibles, es presenta a vegades a mitja tarda, o pel matí, alguns dies no es desperta d'hora per anar a treballar, però després no torna fins passades trenta hores. Aquest descontrol horari els porta de cap. Necessiten saber quan ella no hi serà i perpetrar el robatori de l'any. Dia rere dia han estat seguint-la, esmorzant al seu costat al bar del barri, escoltant les seves converses amb amics... En definitiva, han traçat un pla molt acurat que, per fi, ha trobat el seu moment. La seva estimada presa ha marxat aquest matí a un país nòrdic, el control sobre ella és tal que saben els horaris dels vols, els hotels on s'allotjarà i, el més important, saben que no tornarà fins d'aquí a una setmana.
Quan ja s'han assegurat que el vol ha marxat amb ella a dins, el Marc i el Josep es desplacen de l'aeroport fins a casa la Marta. Truquen al timbre d'un veí i diuen que són de correus. Ja són a dins de la finca. Pugen al pis desitjat i, amb unes eines preparades per tal efecte, obren la porta. Sense fer gaire soroll, però amb la tranquil·litat de saber que ningú els enxamparà, comencen l'escorcoll.
Busquen joies, diners i aparells de tecnologia punta. Per això el Marc obre l'ordinador de taula que està al despatx, com té temps usa les seves habilitats informàtiques per desxifrar la contrasenya i, ràpidament, ja ha accedit al disc dur. En repassa la informació i, no sap ben bé perquè, es posa a mirar les fotos que ella guarda. Fotos de viatges, fotos de celebracions, fotos personals i íntimes. Amb roba interior, despullada, a la dutxa, sola, acompanyada, tocant-se, practicant sexe... En el disc dur  hi ha milers i milers de fotografies comprometadores. Al principi les ha mirat per curiositat, després ha pensat que li poden servir per fer-li xantatge, però ara les està mirant per atracció. Se sent molt excitat i nota que tant de temps perseguint-la l'ha convertit en un objecte de desig. Aquelles fotos són la cirereta del pastís. Es despulla i comença a tocar-se oblidant-se d'on està.
Per la seva banda, el Josep ha obert tots els calaixos i armaris del menjador, de la cuina, del despatx, de l'habitació... ha anat posant en una maleta tot allò que ha cregut de valor, fins que s'ha trobat amb un camisó de seda. L'ha olorat i ha recordat el perfum de la Marta. Tants dies rere d'ella i ara és com si la tingués a les mans. Acaricia aquella roba i, amb el cos completament excitat, comença a regirar el calaix de la roba interior. Se la imagina allà, al seu costat, provant-se aquelles peces sugerents i s'oblida del motiu pel que està en aquella casa. També a l'habitació hi ha un cistell, l'obre. A dins hi ha la roba usada. El cos se li encèn. Es despulla i olora la roba mentre es toca.
Els dos lladres estan sotmesos a un amor que els ha fet embogir. La Marta no hi és, però el seu record els porta al llit per tocar-se còmodament. No tarden massa estona en deixar de fer-ho sols, per fer-ho plegats.