dilluns, 24 de febrer del 2014

Relat de rosaris

Obre les portes del seu vell Ford quan ella arriba al taller. Fa dies que intenta arreglar-lo, però mai té temps per deixar-lo enllestit. Aquesta nit té una cita al poble del costat. Marc el Guspires vol recuperar l'honor que va perdre dues setmanes enrere.

Ella s'asseu al seu costat i li demana que no hi vagi: "No cal que ho facis, no seràs més home per anar-hi". Ell se la mira i li acaricia els cabells amb els seus dits bruts de greix. "Tampoc seré més home per quedar-me aquí. Hi ha homes que neixen amb un destí. N'hi ha d'altres que se'l creen a mesura que creixen. Jo no sé quin dels dos tipus d'home sóc, però només conec una forma de saber-ho. Quan tu t'asseus al voral i observes aquelles dues màquines marxar volant no t'adones de la ràbia que desprenen. Pots pensar que sóc egoista i només ho faig per mi. És cert. Però no t'enganyis, tu no pateixes per mi. Si jo m'estavello el teu cor es trenca, si jo desaparec la teva vida es trunca. Som dues ànimes mirant per nosaltres mateixos. Jo crec en mi i el meu pedal màgic conduint a tota velocitat pels revolts de la muntanya del nord de la ciutat. Tu creus amb les teves pregaries i el teu rosari gastat que tanta sort et dóna. I ara pensa, quina és la diferència, amor?".