Els veïns del tercer quarta intenten veure una pel·lícula dels anys setanta. El director, un escossés molt primmirat, va crear un guió on els diàlegs passen a primer pla. No sentir-la bé i amb tranquil·litat seria un càstig per a uns cinèfils com ells.
El cas que ens ocupa transcendirà als mitjans de comunicació en els pròxims dies. I és que els veïns citats, efectivament, intenten -però no poden- veure i escoltar amb condicions òptimes el film premiat al festival de Branderfurguen.
A mesura que passen els minuts, marit i muller, que són els veïns que viuen al tercer quarta, s'alimenten d'un odi pausat. Per cada cop que escolten, un moviment lleu de cara. Per cada crit que senten, una bufada plena de renec interior. Els suen les mans. El cor els batega a un ritme infernal. Els dits dels peus es contrauen i traslladen la seva ment fora de la pel·lícula. Volen sortir al replà i picar al timbre dels seus veïns, que no paren de fer soroll, però van vestits amb pijama i no volen perdre temps canviant-se.
Finalment ella no aguanta més, s'aixeca i li deixa anar un crit al seu marit: "No podies fer-ho tu? No vals ni per això...". Surt del pis sense canviar-se, tanca la porta i truca al timbre dels veïns.
Obre la porta un home que ella troba atractiu, tot i que el seu modus vivendi la posa nerviosa. Aquests nervis impedeixen que parli amb claredat i s'entrebanca al demanar-li que no facin soroll perquè no poden sentir la pel·lícula que veuen. Ell la contradiu; només està ell sol al pis, és impossible que senti soroll perquè s'estava dutxant -per això l'ha rebut vestit només amb una tovallola-. Ella se n'adona i es posa vermella, demana disculpes i intenta marxar. Ell, però, li agafa la mà i l'estira fins enganxar-la al seu cos. Quan els dos llavis estan ben a prop, ell li diu: "La pel·lícula que veieu no serà aquella del director escossés dels anys setanta?". Ella afirma movent el cap, tot i que té unes ganes boges de moure els llavis per acabar l'escena amb un bes. Aleshores, ell conclou: "Jo de tu no seguiria veient-la, la protagonista viu plena d'odi i mata el marit per anar-se'n amb el veí".
El cas que ens ocupa transcendirà als mitjans de comunicació en els pròxims dies. I és que els veïns citats, efectivament, intenten -però no poden- veure i escoltar amb condicions òptimes el film premiat al festival de Branderfurguen.
A mesura que passen els minuts, marit i muller, que són els veïns que viuen al tercer quarta, s'alimenten d'un odi pausat. Per cada cop que escolten, un moviment lleu de cara. Per cada crit que senten, una bufada plena de renec interior. Els suen les mans. El cor els batega a un ritme infernal. Els dits dels peus es contrauen i traslladen la seva ment fora de la pel·lícula. Volen sortir al replà i picar al timbre dels seus veïns, que no paren de fer soroll, però van vestits amb pijama i no volen perdre temps canviant-se.
Finalment ella no aguanta més, s'aixeca i li deixa anar un crit al seu marit: "No podies fer-ho tu? No vals ni per això...". Surt del pis sense canviar-se, tanca la porta i truca al timbre dels veïns.
Obre la porta un home que ella troba atractiu, tot i que el seu modus vivendi la posa nerviosa. Aquests nervis impedeixen que parli amb claredat i s'entrebanca al demanar-li que no facin soroll perquè no poden sentir la pel·lícula que veuen. Ell la contradiu; només està ell sol al pis, és impossible que senti soroll perquè s'estava dutxant -per això l'ha rebut vestit només amb una tovallola-. Ella se n'adona i es posa vermella, demana disculpes i intenta marxar. Ell, però, li agafa la mà i l'estira fins enganxar-la al seu cos. Quan els dos llavis estan ben a prop, ell li diu: "La pel·lícula que veieu no serà aquella del director escossés dels anys setanta?". Ella afirma movent el cap, tot i que té unes ganes boges de moure els llavis per acabar l'escena amb un bes. Aleshores, ell conclou: "Jo de tu no seguiria veient-la, la protagonista viu plena d'odi i mata el marit per anar-se'n amb el veí".
1 comentari:
Uohhhh! Qué bona!! El mata? No el mata? És una mort ficticia? S'acaba l'amor i el busques en un altre? És més forta la passió per lo desconegut? Què gran Yves!!
Publica un comentari a l'entrada