dimarts, 11 de març del 2014

Relat d'ampolles

Mentre parla té la mà enganxada a l'ampolla. Només la deixa anar quan ha d'agafar el got i endur-se el licor dins de la boca. Després, immediatament torna a subjectar el coll de la vella ampolla que li han posat a taula. Ell la mira fixament, observa com la seva blanca mà prem amb força la part menys gruixuda del contenidor. És un moment fàl·lic que no deixa passar. Fent picar els dits mig i gros canvia totalment l'escena. Ja no hi ha més gent a taula. Només ella i ell. No és hora de dinar i, per tant, no hi ha menjar ni beguda. Els seus pantalons negres estan estirats a terra i només va vestida amb una samarreta i roba interior. Ell la continua mirant fixament, observa amb deteniment com la seva mà prem amb força, encara, el seu membre viril. No ha canviat la seva mirada picardiosa. Els seus llavis continuen anant a parar entre les dents.
Quan se n'adona del que fa s'aixeca de cop i deixa anar el fal·lus. Se sorprèn del que estava fent i s'enfada. Sap que tot és culpa d'ell i la seva màgia bruta. Amb poques paraules i un gest hipnòtic redissenya la situació i condueix les persones per on vol. Ella ho sap i està ruburitzada.
Entre crits i insults, la pau interior resta dins d'ell, que continua mirant-la fixament. Observa amb deteniment com es vesteix i, altre cop, fa picar els dits. El dinar continua.