Si et sents sord, escolta. Si et veus cec, mira. Si et creus ruc, pensa. Va aprendre el dogma del Senyor Fuji a base de repeticions rutinàries. Sabia recitar tot allò que li havia ensenyat sense dubtar ni un moment. Però, les paraules no sempre porten contingut. Només quan el parlant coneix el que diu. I no era el cas. Tenia el cap ple de suro, però a ulls de tothom era un extraordinari home culte capaç de repetir totes les màximes que el seu Senyor li havia ensenyat.
El dia que ens ocupa, però, es va quedar sense paraules. Sopava amb la dona i una parella d'amics. La gastronomia servida era exquisida, la beguda també. Beure i menjar. Parlar i riure. Calor i calor. Tan la seva dona com la del seu amics aviat es van posar més fresquetes, aquell menjador treia fum. A les calderes del Pere Botero seguien traient carbó a la mina. La maquinària funcionava a la perfecció i, quan van passar dues hores exactes de l'inici del sopar, la seva dona va començar a flirtejar amb el seu amic. Ell no s'ho podia creure. Ja no es tractava de gestos fortuïts amb mans que es tocaven o peus que es roçaven. Carícies provocades, dits a sobre els llavis, mans pentinant els cabells de la nuca...
Tots els dogmes van caure a terra. Després va caure la roba. Besos prohibits que s'exhibien sense pudor. Completament nus gemegant sobre el sofà. Mans agafant natges i boques menjant llavis. Tot davant dos espectadors muts. Ell i la dona del seu amic. No sabien què dir. No sabien què fer. La situació els va superar i, aleshores, ell li va dir: Si tens calor, treu-te la roba.
1 comentari:
Gran Yves. Al final no som tant diferents a lo que odiem. Ja sigui per vengança o perquè sí. Les paraules només són paraules, la realitat està feta d'imatges. Parlar son tormentes d'aire que surten per la boca, res més
Publica un comentari a l'entrada